Un estiu narvalístic!

Quan fa un sol abrasador, els dies són llaaaargs i l’escola és un mer record…  exacte, som a l’estiu! I res millor que passar-lo acompanyat amb un bon llibre (i si és refrescant, millor!).

Aquest mes de juliol ha arribat a les llibreries un llibre d’allò més fresc, Narval i Lludri, l’últim còmic dels Llibres de Narval i Medu. Aquest ja és el 3r volum d’aquesta estimada sèrie que ens durà directes al fons marí.

L’any 2017 el primer dels llibres, Narval. Unicorn marí, va donar la gran sorpresa rebent el prestigiós Premi Eisner com a millor còmic infantil. Perquè, és clar, com no poden ser un narval optimista i confiat de mena i una medusa més aviat tímida i insegura els millors protagonistes d’un còmic infantil? Una sèrie ideal perquè els més menuts de la casa es comencin a submergir tots sols en lectures gràcies a la lletra de pal.

En aquesta última aventura, una nova protagonista entrarà en escena: la Lludri. La Medu no sembla massa contenta que algú li prengui el lloc de superamiga de Narval, i menys algú que se les dona d’aventurera! Una història plena d’humor, però també amb petites píndoles informatives perquè sapiguem una mica més sobre les criatures marines.

Ben Clanton, l’autor de tots aquests llibres, és homepeix a temps parcial i autor i il·lustrador a temps complet. El que més li agrada en aquest planeta és llegir, dibuixar, jugar a bàsquet, tenir cura del jardí i menjar gofres. Viu a Tacoma (EUA), però si tens curiositat per saber més sobre Clanton, et deixem aquí la traducció de l’entrevista que va concedir a Biblioteca Viva:

Com se’t va acudir la idea i per què vas decidir que el protagonista fos un animal marí?

El Narval i la Medu van sorgir a partir de veure el llibre Polar Obsession de Paul Nicklen, ple de fotografies meravelloses de criatures de l’Àrtic. Una d’aquestes criatures és el narval, que per mi és un recordatori de com d’extraordinari pot ser el món. Sabia que volia fer un llibre on el protagonista fos un d’aquests increïbles animals. Em va sorprendre veure que fins ara no hi havia cap llibre on el protagonista principal fos un narval. Però Narval no es va convertir en el que és actualment fins que vaig haver de fer una llarga cua per a un gelat en un lloc anomenat Molly Moon’s a Seattle, WA. Vaig tenir molt de temps per pensar en coses dolces, en especial amb l’olor de les neules acabades de fer, que semblaven banyes i em van recordar l’ullal del narval. Al meu cap vaig sentir un clic, de sobte vaig veure que el personatge de Narval volia que fos tan dolç i sorprenent com un gelat o una gofra. Narval és, essencialment, aquest personatge ja desenvolupat que està nedant al voltant del cervell. Medu, va aparèixer poc després que dubtés d’aquesta idea…  

Podríem dir que el llibre és més proper al còmic que a l’àlbum, per què vas optar per aquest format de la història?

Sí, és un híbrid, cosa que no era la idea inicial. Primer ho vaig concebre com una sèrie de llibres àlbum. Però cap dels meus editors va pensar que fes el pes. Va ser Tara Walker (l’editora americana) que va suggerir que les històries podien funcionar millor si es combinaven en un sol llibre que no pas en parts individuals, i em va animar a jugar amb el format. Al final vaig veure que tenia raó, i vaig començar a combinar un parell d’històries en un llibre. No va ser fins que vaig començar a afegir material informatiu, que vaig trobar la manera de fer tres llibres en un. Els panells de no ficció ajudaven amb el ritme i els personatges hi participaven amb els diàlegs. Aquests seccions de no ficció van sorgir perquè la majoria de les persones amb qui parlava no sabien què era un narval. L’estranya barreja de formats que en van sortir crec que lliga molt amb la personalitat i punt de vista de Narval: una cosa “em fa por però m’agrada”. I com a fan dels còmics de tota la vida m’encanta considerar-me un caricaturista.

Explica’ns el procés per il·lustrar i crear les històries de Narval i la seva amiga Medu. Les idees t’arriben del no-res o hi ha situacions de la teva vida diària que t’inspiren?

Els personatges han estat nadant una bona estona en la meva imaginació, vivint les seves vides. Moltes de les històries són el resultat de deixar que el meu cap divagui, de passar temps amb Narval i Medu i permetre que les idees es filtrin. De vegades, aquestes idees són inspirades per fets específics. Una de les històries de Supernarval i Medu Shock anomenada el Súper Superpoder ve de quan intentava animar un estudiant en un programa extraescolar de l’escola on treballo. Tractant de saber per què estava alterat, em venien al cap raons aleatòries com “has perdut el bigoti?”.

Les respostes enginyoses i els jocs de paraules que utilitzes en el text creen una història que duen a un tancament? O és més una cosa que neix naturalment per donar-li més encant?

La majoria de vegades em venen naturalment. M’agraden els jocs de paraules i el mar ofereix poptunitats per fer-ho.

“Em sento molt feliç fent llibres de Narval i Medu”

Què ha significat l’existència de Narval a la teva vida?

En realitat ha significat un canvi de vida. Em sento molt feliç fent llibres de Narval i Medu i  molt afortunat de poder crear històries. Abans d’aquests llibres vaig publicar diversos títols, però aleshores no era una carrera molt rendible. Durant un temps vaig tenir deutes i no sabia com trauria els diners per pagar-los. Ara, la popularitat dels llibres em permet crear més amb menys estrès.

Què té Ben de Narval? I què té Clanton de Medu?

Ben, com Narval, pensa que tothom és amic seu i té moooolta imaginació. Clanton, com Medu, es preocupa de tot i, de vegades, és insegur (riures).

Estàs treballant en algun nou projecte ara? Podem tenir una primícia?

Estic treballant en llibres de cartró de Narval i Medu per a la primera infància, i el nou volum de Narval i Medu on descobreixen al Merry Mermicorn (Alegre Sirenicorni). I fins aquí puc llegir!