Més enllà de quatre petites cantonades

Aquest mes estem particularment contents de retrobar-nos amb un dels nostres autors més estimats: Jérôme Rullier. I és que, hem publicat un altre dels seus àlbums!: Ubú. Jérôme torna amb la mateixa senzillesa i genialitat que ens va enlluernar a Quatre petites cantonades de no res. Però aquest cop té un nou repte: adaptar l’obra d’Alfred Jarry, Ubú rei, per als més petits. El resultat és un àlbum sorprenent que ens permet parlar amb els més petits sobre el poder, l’individualisme i la importància de la memòria històrica. Volem aprofitar l’ocasió perquè conegueu aquest magnífic autor i desvelar com va concebre algunes de les seves obres mestres que la nostra editorial ha publicat dins de la col·lecció Un Món de Diferències.

Jêrome Ruillier va néixer a Madagascar. Mai va ser un gran estudiant i anava passat de curs gràcies al seu talent en el dibuix i l’esport. La primera de totes dues passions fou la que el va dur a estudiar Arts Decoratives a Estrasburg, on va conèixer la que més endavant seria la seva dona, Isabelle Carrier (autora, entre d’altres, d’El cassó d’en Gerard). Confessa haver-se avorrit molts cops durant la seva carrera (decantant-se més per l’alpinisme, passió que va descobrir durant els seus anys d’estudi) sense acabar de trobar el seu camí en el món artístic. Però amb el temps, Isabelle (qui es va convertir en una autora consagrada de llibres infantils) va canviar la seva perspectiva sobre la literatura juvenil. Fins aleshores, Jérôme pensava que ella només feia simples llibres per a nens, però Carrier li va fer veure que els llibres infantils són un instrument fantàstic per tractar els problemes de la societat.

Així va ser com Jérôme va descobrir la versatilitat dels àlbums il·lustrats i, després del naixement de les seves dues filles, Anouk i Mona, va decidir convertir-se en autor a temps complet. El seu primer llibre com a autor i il·lustrador és Home de color! Per fer-lo es va inspirar en un poema senegalès que va sentir a la ràdio. Li va encantar el ritme del poema i li va semblar estar escoltant un llibre, passant una pàgina rere una altra, i va creure que era una manera fantàstica per abordar la temàtica del racisme per als nens.

Des de sempre, tant a ell com a la seva dona, la temàtica de la “diferència” els havia semblat fascinant. Però el naixement de la seva primera filla Anouk amb síndrome de Down, els va obrir una porta al món que els espantava, però que, alhora, creien que era extremadament ric. La diferència de la seva filla era perceptible en cada àmbit de la seva vida i l’aprenentatge que han adquirit amb aquesta diferència ha acabat inundant la producció creativa de tots dos.

Per exemple, Quatre petites cantonades de no res va néixer a partir del difícil procés d’integració de la seva filla Anouk a l’escola. Malgrat haver triat una escola amb un discurs integrador que els agradava, es van adonar que la integració a l’escola només es concebia d’una manera unidireccional, és a dir, l’única que es beneficiava d’entrar en aquest entorn era l’Anouk. Mentre que per a Jérôme i Isabelle havia de ser un intercanvi:

“el que per un és una diferència, ha de ser una riquesa per a l’altre”.

Després de molts problemes, un dia van decidir preguntar-li a la directora del centre què era allò que la seva filla havia aportat a l’escola i, en percebre el seu silenci, Jérôme va veure que aquí hi havia material per a un llibre. No volia centrar-lo en la història de la seva filla, sinó en què és el que passa quan, per una raó o altra, sentim una diferència en la nostra vida. Es va donar que, si utilitzava formes geomètriques, la seva història es despersonalitzava darrere d’aquests símbols i prenia molt de protagonisme l’essencial, la metàfora: no és aquell que és diferent qui ha de canviar per ser normal, sinó que el que s’ha de normalitzar és la diferència.

Moltes de les idees dels seus àlbums han nascut d’experiències que han viscut amb les seves filles. Per exemple, quan era petita, la seva filla Mona tenia dificultats per compartir. Venien les seves amigues a casa i a Mona li costava deixar les joguines. D’aquest petit conflicte va sorgir el llibre Això és casa meva, el protagonista del qual és un nen que, amb un tros de guix, traça una línia a terra que ningú pot traspassar perquè és casa seva. Però un rere l’altre, els personatges del conte la traspassen i així, amb una senzilla ratlla guixada a terra, a banda d’ensenyar a la seva filla a compartir, l’autor aconsegueix universalitzar el propòsit i ens mostra l’absurditat de les fronteres en el nostre món.

Després d’una rebequeria de la seva filla que a ell li va generar com un nus a l’estómac, se li va ocórrer la idea que va culminar en l’àlbum El Papa, la Mama, l’Aina i jo. Aquí ens parla del sentiment de la ira com una corda massa tensa que, si se segueix tibant, corre el risc de trencar-se. Sovint és difícil poder entendre emocions tan abstractes com la ira. Per això, amb la imatge de la corda tensada, els nens poden comprendre-la d’una manera més senzilla i poden destensar-la quan apareix.

En tots els seus àlbums segueix el mateix procés creatiu: treure els elements superflus i deixar només l’essencial. En plantejar-se àlbums de temàtiques complexes, Jérôme sempre pensa com pot tractar aquests temes sense espantar els més petits. Per això molts dels seus àlbums solen “envoltar” aquestes temàtiques, tenint una història i personatges potents, que només toquen els temes complexos de manera metafòrica, mai directament i sense caràcter moral. Mai persegueix una intenció dogmàtica, més aviat cerca impulsar al lector a la reflexió.

A més de ser autor de més d’una vintena d’àlbums, en els últims anys ha explorat el camp del còmic i la novel·la gràfica per a un públic més adult. I juntament amb la seva dona realitzen tallers de pintura per a llars d’infants, escoles i biblioteques amb persones amb discapacitat intel·lectual, així com a projectes col·laboratius amb persones amb risc d’exclusió social.

L’autor va tenir una trobada a Colòmbia amb Graciela Prieto, experta en mediació de lectura, on conversà sobre els llibres il·lustrats, la lectura dels nens i el treball creatiu que hi ha darrere dels llibres de Ruillier. Podeu veure-la aquí:

Vídeo trobada amb Jérôme Ruillier