El Príncep Feliç i el seu (feliç) il·lustrador

15 abril, 2021

Si hi ha una cosa que ens agrada per damunt de tot, és mantenir vius tots els llibres del nostre catàleg. Cadascun és una aposta per una obra de qualitat, que no respon a modes transitòries, pel que volem que estigui a l’abast dels lectors el màxim de temps possible. Per això mateix, hi ha alguns clàssics de la literatura que ens criden com un cant de sirena per entrar a formar part del catàleg. I amb l’Oscar Wilde no ens hem pogut resistir.

Un dels seus llibres més celebrats, i pel qual nosaltres tenim debilitat, és El príncep feliç. Ja sigui a través de la seva lectura, o en una de les seves moltes versions teatrals o cinematogràfiques de l’obra, tots ens imaginem l’estàtua recoberta de làmines d’or fi i els seus brillants ulls de safir. Forma part de l’imaginari col·lectiu.

Per a aquesta antologia vam voler aplegar el conte d’El príncep feliç amb El rossinyol i la rosa i El gegant egoista, pels seus nombrosos punts de connexió. Tots tres tracten els temes que més preocupaven a l’autor: l’egoisme, la desigualtat i el patiment, i mostren com poden corregir-se amb l’amor, la compassió i la generositat. Ens ho vam plantejar com un gran repte!

I per a dur a terme aquest repte, publicar una nova versió d’aquest clàssic, vam comptar amb el traductor Jordi Martín Lloret, i que l’Albert Asensio deixés als lectors (i a nosaltres!) bocabadats amb les seves il·lustracions.

Aquest no és el primer cop que comptem amb l’Albert per a un projecte. Ell és l’autor de les sèries On viuen els Animals? i Les Estacions, a banda de ser el responsable que la nostra nova coberta d’Emilio y los detectives sigui tan bonica. No hem pogut resistir-nos a fer-li una petita entrevista en relació amb El Príncep Feliç i altres contes perquè el pugueu conèixer millor:

Quina relació tens amb aquest clàssic?

És un dels primers records que tinc d’estar llegint, de ben petit, en un racó de les golfes de casa els avis…, aquest recull de contes. Crec que són de les primeres lectures que vaig començar a llegir tot sol.

Quin paper juga el color en el llibre?

He volgut treballar amb un color predominant a cada conte que contrastés amb les tonalitats grises del treball fet a llapis. Cada color dona una simbologia i unes connotacions particulars a cada relat i alhora juga també amb la funcionalitat dels elements que apareixen en els contes: el blau dels ulls de safir del príncep; el vermell de la rosa que cerca el rossinyol i el verd del jardí del gegant.

Algun dels tres contes ha suposat un repte per a tu?

Tenia molt present les imatges per recrear el conte d’El príncep i el d’El gegant. Potser les que vaig haver de treballar més varen ser les del conte d’El rossinyol; el recordava de petit com un conte injust, trist sobretot pel final amb l’ocell. Vaig haver de fer una segona lectura des de la mirada ja adulta, per trobar-li la perspectiva més poètica.

En el llibre hi ha escenes i descripcions molt potents. Com decideixes quina il·lustrar?

Normalment miro que la distribució de les pàgines funcioni bé abans de decidir una imatge o una altra. Ara bé, en cada relat sempre apareixen escenes que et motiven a la primera, com per exemple l’escena quan l’oreneta s’adona que l’estàtua del príncep està plorant.

Quins projectes tens actualment en marxa?

Estic acabant d’il·lustrar el disseny d’un cd de música del grup català Temps al Temps. Tot seguit em posaré amb un llibre il·lustrat que editarà l’editorial Joventut amb un text de Ricardo Alcántara que em fa molta il·lusió treballar. Ja cap a l’estiu treballaré amb un conte per a l’arxiu municipal de Tarragona i si tot va bé un projecte meu personal de llibre il·lustrat.

Treballar amb l’Albert és fantàstic… Sempre supera les nostres expectatives! I per celebrar el dia tan especial que s’apropa, i tota la màgia que desprèn aquest llibre, regalem aquesta làmina per penjar amb la compra d’un exemplar d’El príncep feliç i altres contes! La trobaràs a la teva llibreria de confiança!