No cal rugir per ser escoltats
Recentment el llibre Com ser un lleó d’Ed Vere ha guanyat el premi Oscar’s Book Prize, guardó que es concedeix anualment al millor llibre per a nens més petits de 5 anys.
A Com ser un lleó coneixem a Leonard, un lleó que pensa per ell mateix. Gran i fort, però amb un costat amable; un poeta i un somiador. Un dia coneix a la Queta, qui l’ajuda amb un poema amb què no avança. Veuen que tenen moltes coses en comú i es converteixen en bons amics.
El problema és que la Queta és una ànega. I la resta de lleons pensen que els ànecs estan per menjar-se’ls, no per ser amics.
Què faran en Leonard i la Queta?
Hauria en Leonard de canviar per encaixar?
Hauria de cruspir-se la Queta?
En motiu del guardó, Ed Vere ha concedit una entrevista en què explica que en un món sorollós que no s’atura és important escoltar amb atenció les veus tranquil·les i reflexives:
Imatges extretes de l’Instagram oficial d’@ed_vere
Vaig escriure Com ser un lleó perquè volia dir als nens: hi ha moltes maneres de ser tu mateix. No tinguis por de mostrar-ho. Tant si ets introvertit, amable o somiador, totes les maneres de ser són vàlides.
“Només serem feliços si som capaços de ser realment qui som”.
Volia mostrar-los com resistir a la pressió: defensa ser tal com tu vols ser. Pensa per tu mateix –no acceptis l’opinió dels altres només perquè és més fàcil encaixar. Només serem feliços si som capaços de ser realment qui som. Això serveix tant per als nens com per als adults.
La pressió per adaptar-se comença aviat. Socialitzar és vital, però la pressió dels companys deixen petja i ens suggereix que per encaixar has d’adaptar-te a una altra manera de ser, que no és bo ser d’una determinada manera ni que t’agradin certes coses.
“Hauríem d’apoderar els nens amb veus més tranquil·les, tenen molt a dir”.
Les veus discretes i tranquil·les es perden entre les veus altes, i no hauríem de permetre-ho. Normalment són aquestes veus les que pensen. El pensament creatiu requereix temps per pensar, i “somiar despert” forma part d’això. Hauríem d’apoderar els nens amb veus més tranquil·les, tenen molt a dir.
La idea de Com ser un lleó va sorgir en plena campanya de les eleccions presidencials dels Estats Units. Una veu bel·ligerant i assetjadora estava rebent tota l’atenció, donant un exemple desastrós. No puc evitar pensar que aquesta veu es filtrarà inevitablement entre els nens i que possiblement amb el temps aprendran a ser com ella.
Espero haver escrit un llibre que contraresti aquesta veu, i la intolerància que comporta, i que mostri la importància de la bondat i l’empatia. Crec que ha arribat l’hora de donar a conèixer el poder de les veus tranquil·les i reflexives.
Com ser un lleó és un llibre sobre pensar per un mateix i tenir el coratge de fer-se valer: perquè, si no vivim la vida sent nosaltres mateixos, mai serem del tot feliços.
