Entrevista amb els autors de “Ser un noi”

Agraïm a Les Éditions du Ricochet que ens hagin cedit l’entrevista. Podeu llegir més sobre el llibre aquí.

Bon dia als dos, podríeu presentar-vos en poques paraules?

Karim: Em dic Karim i tinc 42 anys. Vaig néixer a Oise, a Creil, de pares algerians. Vaig estudiar periodisme a Paris i em dedico a realitzar reportatges. També fa uns quatre anys que escric llibres.

Mikankey: Soc amant incondicional dels gats, de la literatura medieval, del bricolatge i la cuina, no obstant això, fa uns cinc anys vaig voler dedicar-me a la il·lustració! A través de l’art i els dibuixos, m’encanta abordar temes com la pedagogia de les relacions socials, la història del gènere i la sociologia.

© 2024, Geoffrey Gomez / © jeanjean

Fins ara, quin ha estat el projecte que has realitzat del qual estàs més orgullós/a?

Karim: Molt fàcil, han estat els meus fills. Ells em donen la força i les ganes d’arribar cada cop més lluny per fer que estiguin orgullosos de mi. Educar-los, ajudar-los, acompanyar-los, ser-hi per a ells… És el més important de la meva vida.

Mikankey: Poder viure gràcies a la meva ploma i el meu pinzell (el meu llapis digital, en realitat, però la imatge del pinzell és més poètica!) i de projectes en els quals crec, dels que estic orgullosa i que estan en sinèrgia amb els meus valors. Poder satisfer la meva curiositat i la meva creativitat, és realment el que m’anima cada dia.

Què us agrada més del procés d’escriure o de dibuixar?

Mikankey: El que més m’agrada de treballar amb còmic és que mai s’abandona cap dels dos aspectes. El text i el dibuix treballen plegats per explicar una història i transmetre emocions. És la combinació perfecte de dos interessos que m’han inspirat sempre: les paraules i les imatges.

Karim: Escriure, escriure més i encara més… Imaginar, pensar en la millor història. Això és el que m’estimo de la meva feina. Sempre he tingut una gran imaginació. Des de que era petit, m’ha encantat imaginar-me diferents situacions de persones que se surten de la norma. L’escriptura em brinda un moment de pau i m’estimula intel·lectualment. És l’exercici perfecte!

Teniu algun ritual relacionat amb la feina?

Karim: No tinc cap ritual, prefereixo deixar-me portar. La meva imaginació divaga, penso en 20.000 coses diferents alhora… Necessito desenvolupar la història al meu cervell per prendre notes, i després d’uns dies ja puc llançar-me a escriure-la.

Mikankey: Soc bastant espontània a l’hora de treballar. Primer de tot necessito una llarga fase de reflexió lluny del paper (m’agrada mantenir l’aparença que treballo en paper, però ho faig tot amb una tauleta digital!). Però quan començo, no em puc aturar fins que no acabi el que estic fent!

Ens podríeu parlar una mica de Ser un noi?

Karim: Aquest projecte se’m va acudir quan menys m’ho esperava! Va ser la continuació d’un altre llibre que havia escrit. La meva editora, Natalie, em va presentar una altra obra que volia publicar amb la mateixa temàtica, però per adolescents, i Ser un noi va arribar de manera natural.

Karim, aquesta és una temàtica especialment important per a tu. Ens en pots parlar una mica més?

Karim: Estic lluny de ser un home perfecte, però em qüestiono. És veritat que és una temàtica que m’interpel·la i m’obsessiona. El lloc dels homes, els seus rols i errors,… M’encantaria que nosaltres (els homes) en prenguéssim consciència per poder realitzar un canvi real.

Mikankey, quins són els motius que et van portar a involucrar-te en aquest projecte?

Mikankey: Des que vaig arribar a Paris pels meus estudis, la lluita feminista ha estat molt important per a mi. Quan vaig arribar a la capital, em vaig veure confrontada amb el pes de què vol dir ser una dona avui en dia. El meu activisme va començar suau, però va esdevenir sorollós quan vaig començar a il·lustrar i, gràcies a aquestes imatges, a compartir reflexions feministes.

Després de set anys d’adreçar-me a un públic sobretot femení, la conclusió és clara: per posar fi a la misogínia, ens cal, inevitablement, deconstruir la masculinitat i fer-ho quan abans millor amb els nois.

L’adolescència és un moment crucial per a tots els joves, i per a les nostres editores, en Karim i jo, era important proposar una obra que sigui capaç de plantejar i respondre les preguntes que es fan els que estan s’estan convertint en adults.

Com s’ha desenvolupat aquest any creativament tan intens?

Karim: Ha estat clarament un esforç! He hagut de crear un pla de batalla! La part de l’escriptura de guió va sortir molt bé, però la part documental em va donar una mica més de problemes per satisfer les altes expectatives que teníem.

Mikankey: Estàvem molt d’acord en la història que volíem explicar i el to en què volíem fer-ho. En Karim em va dipositar moltíssima confiança a l’hora d’il·lustrar i donar forma a la seva història.

Karim, tu ja havies escrit sobre aquesta temàtica, però per adults. Com has adaptat l’obra a un públic adolescent?

Karim: No té res a veure! Tinc un estil que pot ser bastant directe, brusc, de vegades vulgar, i utilitzo molt el sarcasme. Escriure per joves ho canvia tot! No puc utilitzar el mateix vocabulari ni les mateixes paraules. No han passat per les mateixes vivències i encara estan en fase d’aprenentatge. Però ha estat molt interessant!

Ser un noi té una estructura doble: una primera part de ficció, en format còmic, i una segona part més documentada per explorar a fons els conceptes tractats. Com heu navegat entre aquestes dues parts?

Mikankey: La ficció és un molt bon medi per explorar temes importants i íntims. Permet als lector/es identificar-se més ràpidament amb els personatges. Per la segona part, hem emfatitzat l’humor per fer-la més assumible i lúdica. Aquestes pàgines, per altra banda, m’han resultat més fàcils de fer, perquè estic acostumada a il·lustrar textos pedagògics. La ficció encara és bastant nova per a mi.

Karim: Escriure el guió ha estat un joc! La part documental ha estat bastant diferent. Requeria ser més seriós, precís i objectiu. L’he trobat un exercici una mica més difícil.

Mikankey, transmets molt bé les coses. Les expressions de les cares i les actituds dels personatges reflecteixen a la perfecció els comportaments dels adolescents. Quines són les teves inspiracions?

Mikankey: Em passo molt de temps observant les coses que m’envolten i la gent. M’agraden molt els manga i miro molt anime. Els manga, notablement, han aportat un corrent d’aire fresc al còmic franco-belga: les emocions s’encarnen, però sobretot s’exageren. Els adolescents estan familiaritzats amb aquest estil gràfic,  i per a nosaltres ha estat molt important adaptar-nos a un estil que els agrada perquè així vulguin llegir Ser un noi.

Heu tractat una gran diversitat de temes. N’hi ha hagut algun que fos especialment difícil de plasmar en paraules o imatges?

Mikankey: El tema de l’assetjament escolar ha estat el més difícil de posar en imatges. Jo mateixa vaig patir assetjament a l’institut, i volia ser realista a l’hora d’il·lustrar la complexitat de la llei del silenci que s’imposa a qui pateix assetjament escolar. En aquest capítol, la mirada és essencial, tant pels agressors com per les víctimes.

Karim: Sincerament, cap. No m’he sentit incòmode ni bloquejat en l’escriptura del guió. Ho tenia bastant clar!

Quin és el vostre personatge preferit i per què?

Karim: En Masato és el meu personatge preferit. Amb ell vaig abordar el tema de les emocions en els homes. L’obra comença amb això i trobo que està genial! També em va encantar escriure el segon capítol, el d’en Iuri. Aquesta part és dolça i commovedora. M’agrada molt!

Mikankey: M’encanten tots els personatges, però cec que em sento més unida al Masato, qui té molts problemes per identificar i comunicar les seves emocions. És quan realment ja no pot més que explota. També admiro molt a la Lily, qui tot i ser molt jove aconsegueix posar límits a les seves relacions socials.