La Caputxeta de Potter i Oxenbury

Estem treballant amb molta il·lusió en diversos llibres que ens fascinen i que volem compartir amb vosaltres en els pròxims mesos. Com que ens agraden tant, ens és difícil resistir-nos a la temptació d’ensenyar-vos-els. De moment us donarem detalls d’un molt especial. La història comença així:

“Temps era temps, hi havia en un poble una nena molt bonica, tan bonica com no n’hi havia cap altra.”

Es tracta de la nova versió de La caputxeta vermella, del magnífic tàndem artístic Beatrix Potter i Helen Oxenbury.

Beatrix Potter va escriure fa un segle aquesta adaptació i  mai abans havia estat il·lustrada. Està plena d’una deliciosa maldat provinent del conte clàssic original de Charles Perrault i d’elements de la mateixa escriptura de Potter.

Una breu presentació d’aquestes magnífiques autores:

Beatrix Potter va néixer un 28 de juliol del 1866 a Kensington, Londres. El 1893 va escriure una carta al fill de cinc anys de la seva antiga institutriu amb un conte amb dibuixos sobre un conill anomenat Peter. Anys més tard va pensar a publicar la història, i va enviar la proposta a sis editorials diferents, però totes la van rebutjar. No va llençar la tovallola i va imprimir el llibre ella mateixa. Amb el volum imprès aconseguí que Frederick Warne accedís a publicar-lo. El llibre, The tale of Peter Rabbit, es publicaria el 1902 i esdevindria un dels més grans èxits de la literatura infantil.

Helen Oxenbury ha enamorat generacions de nens amb els seus treballs. Entre altres reconeixements, ha guanyat la Medalla Greenaway i el Premi Kurt Maschler. Entre les seves obres més conegudes s’hi troben Anem a caçar un os i la col·lecció Els llibres del Petitó.

Aquesta nova versió del conte popular té tot el necessari per fascinar els lectors com la pròpia història original. No hi ha cap dubte que Potter fugia de les històries edulcorades, així doncs va preferir la versió més sinistra de la narració, en què el protagonista és un llop vil i astut, i que acaba com el conte original. Helen Oxenbury, no obstant això, vetlla pels lectors més aprensius, i ens presenta un final que dona peu a múltiples interpretacions.

Oxenbury donarà vida a l’obra, i és que resulta impossible imaginar algú més adient que ella per dur-ho a terme. Amb les seves il·lustracions i colors en aquarel·la plasma l’aura macabra de la història, dotant-la d’humor i caràcter, i amb el camp anglès de rerefons, amb els seus prats fonent-se amb l’horitzó. A més a més, confereix el seu estil característic, jugant amb imatges en color i d’altres en blanc i negre. Una autèntica meravella!

Us heu enamorat d’aquest àlbum? Nosaltres també! A l’octubre el trobareu a les llibreries. Si us feu amb un exemplar, compartiu-lo a xarxes amb nosaltres!