Los lunes de colores. Una historia real
No podem evitar-ho, ens encanten els llibres que parlen de llibres. Donant un cop d’ull a la nostra col·lecció d’àlbums Llibres i Biblioteques es pot entendre per què. Els llibres posseeixen un poder social transformador sense parió. I d’això justament tracta un dels darrers àlbums publicats aquest any: Los lunes de colores. Un bibliomóvil en Honduras.
Situat a Hondures, aquest àlbum està basat en una historial real. Aquest país d’Amèrica Central té una de les tasses de violència més altes de tot el món. Les necessitats bàsiques, com l’accés a un habitatge digne o a l’aigua potable, no estan a l’abast de tothom. En especial, les comunitats que viuen més tocades per la desigualtat són les dones i els pobles indígenes. I els defensors dels drets humans corren el risc d’estar en el punt de mira d’aquells que cometen i perpetuen aquesta violència.
En un escenari així, tan cruent i dur, els dies poden ser grisos per als menys afortunats. Aquest és el cas d’en Luis, un dels nens de la nostra història. A Hondures hi ha centenars de nens i nenes com en Luis; no van a l’escola i mai han tingut un llibre a les seves mans.
I aquí entre en escena la bibliomòbil, un refugi a la seva duríssima realitat. Un documental en què està basat el llibre i que no podem deixar de recomanar és Books in the Midst of Violence: The Mobile library. En ell trobareu tot allò que en el nostre modest post del blog no podem arribar a transmetre, i ho podreu escoltar de la veu dels seus protagonistes.
Darrere de la bibliomòbil es troben Nelson Rodríguez, qui amb el recolzament de Just World International, i des de l’Associació Compartir, recorre les comunitats més vulnerables per dur llibres, narracions, històries…, altres mons possibles.
El llibre, escrit a dues mans entre Nelson i Agustín Montes (col·laborador de Nelson a l’Associació Compartir), uneix les seves experiències i emocions. I és que cadascú explica d’alguna manera la seva pròpia història. Un, la del poble de Villa Nueva i, l’altre, la de Los Pinos. Del llibre es desprèn molt d’amor i respecte cap a la seva terra, Hondures.
Aquest text, carregat d’un missatge tan emotiu, demanava a crits algú amb una sensibilitat molt especial per il·lustrar-lo. Les imatges havien de reflectir aquesta realitat hondurenya, i que els nens s’hi trobessin representats. Per això vam comptar en aquest preciós projecte amb les artistes Rosana Faría i Carla Tabora.
El resultat final és un àlbum de vibrants il·lustracions que ens mostra que Hondures és molt més que un país maltractat per la violència. És un país riquíssim a nivell de flora i fauna, amb una cultura potentíssima i una població extraordinària. Els colors que emanen del llibre ens traslladen a aquest univers meravellós, el mateix que Nelson duu cada dilluns als nens.
I no podem deixar de recomanar-vos que mireu la presentació que va tenir lloc el passat mes de novembre en el marc de la Setmana de l’Àlbum. Els dos autors i les il·lustradores parlen sobre el procés de creació d’un llibre, i de la història que hi ha al darrere. Us emocionarà, segur (esteu avisats!). Podeu veure-la aquí:
Amb en Nelson, i els nens que surten a l’arribada de la bibliomòbil, aprenem que la lectura no és només asseure’s i llegir, i que els llibres no són només llibres. Prova d’això és Los lunes de colores. Un biblimóvil en Honduras.
