 Veure la pàgina del llibre |
LA
NENA DELS PARDALS |
| La cadena sostenible. La nena dels pardals és un conte realista de fons ecològic, presentat en un àlbum il·lustrat d'edició acurada. La nena protagonista, Ming-Li, salva uns quants pardals de la mort i els amaga al graner, contradint la tasca exterminadora que s'han proposat la seva família i els seus convilatans. La història se situa a la Xina, quan colònies descontrolades de pardals malmetien les collites. Van declarar-los la guerra amb petards. Els pardals es van espantar de mort i van anar caient del cel com gotes de pluja, i, amb ells, també les orenetes, els rossinyols i els altres ocells. Però, un cop trencada la cadena ecològica, els camps es van omplir de cucs i de llagostes; els corcs es van menjar l'arròs, els saltamartins van rosegar les tiges joves. Els camperols esverats es van adonar, massa tard, que els pardals mantenien a ratlla els insectes. Però, ara, sense pardals, no sabien com sortir-se'n. La nena va confessar, amb por de rebre un càstig, que havia salvat de la mort set pardals i que els mantenia amagats al graner. Va ser una notícia tan inesperada com salvadora per aquells convilatans desesperats. Els ocells que la Ming-Li havia salvat amb el temps tornarien la vida als camps i traurien els camperols i la població de la misèria. En una nota al final de llibre, l'autora explica que aquest conte es basa en un fet real. A la Xina, el 1958, el president Mao Zedong va declarar la guerra als pardals. Durant tres dies i tres nits tots els ciutadans estaven obligats a fer tant de soroll com poguessin. Els pardals van morir d'esgotament i d'atacs de cor. Sense pardals, la població de llagostes es va descontrolar i durant tres anys van atacar els sembrats. La fam que va provocar la pèrdua de collites va matar entre trenta i quaranta milions de xinesos. Les il·lustracions fan una interpretació amable i temperada dels personatges en contrast amb la rudesa de la vida dels camperols. L'autora utilitza un ampli repertori de colors de tonalitats apagades per la influència del gris, que creen una atmosfera de sobrietat, en una època no definida. Tant el text com les il·lustracions, amb diferents capes i matisos, inviten a la reflexió: la protagonista, salvant pardals d'amagat transgredint el sentiment de tota la seva comunitat, va demostrar la importància de cada espècie en l'equilibri ecològic.(Lena Paüls, 19 febrer 2010). |
|
 Veure la pàgina del llibre |
SOL
NEGRE |
| La penyora d'un extermini. Un àlbum esplèndidament il·lustrat que explica una història d'extermini. La narradora és una àvia, Siyah Ka'K, que de noieta va ser rebatejada pels conqueridors amb el nom de Doña Isabel García Sabato. Va ser donada com a penyora d'un pacte a un membre de l'expedició conqueridora d'Hernán Cortés. Sol Negre és el nom del cavall que va arribar al nou món dins d'una caravel·la amb aquest militar. Els sacerdots de la ciutat van oferir sacrificis humans quan van arribar els soldats a la platja, perquè van creure que eren déus. El rei Moctezuma decideix aliar-se amb els estrangers i els deixa entrar a la metròpoli més gran del món. Els conqueridors queden meravellats de la bellesa, de les riqueses i l'organització de la ciutat. Siyah Ka'k, filla del senyor de la ciutat, fa de guia als estrangers, i els mostra les escalinates dels sacrificis. Els espanyols se n'horroritzen. Trenquen estàtues, assassinen els grans sacerdots i destrueixen les escoles. Imposen el seu únic déu i la tutela d'un emperador misteriós, Carles V, i rebategen la ciutat amb el nom de Mèxic. Les làmines enfoquen tant l'assumpte èpic com el personal. Pel que fa a
la forma, els dibuixos —de bona factura i composició
elegant— sembla que aturin els gestos dels personatges com
si els captessin en una instantània feta en un estudi, amb
forts contrastos lumínics. |
|
 Veure la pàgina del llibre |
LA
BIBLIOTECÀRIA DE BASSORA 25 juny 2007 |
La biblioteca amagada de Bàssora. La història que explica aquest àlbum il.lustrat és real. Una història amb força, ben explicada pel que fa al text i eficaç pel que fa a les imatges. Els fets van succeir a Bàssora, una de les ciutats de l'Iraq més fortament castigades per la invasió de les tropes nord-americanes i els seus exèrcits aliats. Alia Muhammad Baker era la bibliotecària de la Biblioteca Central de Bàssora i, en veure perillar els llibres, va demanar permís al governador per traslladar-los en un lloc segur. El governador li ho va denegar i ella va actuar d'amagat. Així, cada nit s'enduia a casa seva els llibres més valuosos, carregats al seu cotxe. Uns dies després, les oficines del govern es van traslladar a la bilbioteca i l'edifici anava ple de soldats armats. La guerra arribava a Bàssora i els funcionaris i els soldats van bandonar la biblioteca. Aleshores, durant la nit, amb l'ajuda d'amics, veïnat i botiguers van traslladar els llibres al restaurant d'un veí. Al cap de nou dies, les bombes van destruir la biblioteca amb el trenta per cent de volums que no va a ser a temps de rescatar. Però, tot i l'incendi, no es van destruir els llibres incunables ni els de més valor, ni l'esperit de compartir coneixements i el respecte per la lectura pública. Després d'aquella destrucció, Alia va patir un atac de cor i va haver de ser intervinguda, explica l'autora en una nota al marge de la història il.lustrada. Però, no va claudicar, i va organitzar un altre trasllat dels trenta mil llibres més, per tal de posar-los a resguard, Del restaurant que feia de refugi a casa seva, amb un camió. La bibliotecària de Bàssora ha viscut, doncs, amb trenta mil llibres, el setanta per cent dels volums que hi havia a la Biblioteca Central de Bàssora. La mateixa autora ho és també de les il.lustracions, que van més enllà del text, sobretot pel que fa a la presència de la guerra: focs creuats, destrucció, corredisses, la por de la societat civil..., però també mostra la seva faceta d'observadora i imprimeix a cada làmina un toc poètic, en un ambient de desesperada supervivència. L'Alia, la bibliotecària de Bàssora, espera encara avui amb il.lusió veure que la reconstrucció de la biblioteca sigui una realitat. Les notícies que cada dia arriben de l'Iraq, però, fan creure que el final de la guerra, l'erradicació dels odis entre diversos sectors de la població, és més lluny del que sembla. De moment, una part dels beneficis procedents de la venda d'aquest àlbum il.lustrat es destinen a reparar-ne el fons malmès. (Lena Paüls, 25 juny 2007) |
|