
Veure la pàgina del llibre |
LA
NENA DELS PARDALS
Sara Pennypacker.
Il.lustrat per Yoko Tanaka.
Traducció de Raquel Solà.
Editorial Joventut, Barcelona, 2010.
A partir 5 anys.
Resenya de Lena Paüls per la revista
CORNALBOU
DIGITAL
19
febrer 2010 |
| La
cadena sostenible.
La nena dels
pardals és un conte realista de fons ecològic, presentat
en un àlbum il·lustrat d'edició acurada. La
nena protagonista, Ming-Li, salva uns quants pardals de la mort
i els amaga al graner, contradint la tasca exterminadora que s'han
proposat la seva família i els seus convilatans. La història
se situa a la Xina, quan colònies descontrolades de pardals
malmetien les collites. Van declarar-los la guerra amb petards.
Els pardals es van espantar de mort i van anar caient del cel com
gotes de pluja, i, amb ells, també les orenetes, els rossinyols
i els altres ocells.
Però,
un cop trencada la cadena ecològica, els camps es van omplir
de cucs i de llagostes; els corcs es van menjar l'arròs,
els saltamartins van rosegar les tiges joves. Els camperols esverats
es van adonar, massa tard, que els pardals mantenien a ratlla els
insectes. Però, ara, sense pardals, no sabien com sortir-se'n.
La nena va confessar, amb por de rebre un càstig, que havia
salvat de la mort set pardals i que els mantenia amagats al graner.
Va ser una notícia tan inesperada com salvadora per aquells
convilatans desesperats. Els ocells que la Ming-Li havia salvat
amb el temps tornarien la vida als camps i traurien els camperols
i la població de la misèria.
En una nota
al final de llibre, l'autora explica que aquest conte es basa en
un fet real. A la Xina, el 1958, el president Mao Zedong va declarar
la guerra als pardals. Durant tres dies i tres nits tots els ciutadans
estaven obligats a fer tant de soroll com poguessin. Els pardals
van morir d'esgotament i d'atacs de cor. Sense pardals, la població
de llagostes es va descontrolar i durant tres anys van atacar els
sembrats. La fam que va provocar la pèrdua de collites va
matar entre trenta i quaranta milions de xinesos.
Les il·lustracions
fan una interpretació amable i temperada dels personatges
en contrast amb la rudesa de la vida dels camperols. L'autora utilitza
un ampli repertori de colors de tonalitats apagades per la influència
del gris, que creen una atmosfera de sobrietat, en una època
no definida.
Tant el text
com les il·lustracions, amb diferents capes i matisos, inviten
a la reflexió: la protagonista, salvant pardals d'amagat
transgredint el sentiment de tota la seva comunitat, va demostrar
la importància de cada espècie en l'equilibri ecològic.(Lena
Paüls, 19 febrer 2010). |

Veure la pàgina del llibre |
SOL
NEGRE
Fred Bernard y François Roca.
Il·lustracions dels autors.
Traducció de Raquel Solà.
Editorial Joventut. Barcelona, 2009.
A partir de 9 anys.
Resenya de Lena Paüls, per la revista CORNABOU
DIGITAL
26
octubre 2009 |
| La
penyora d'un extermini.
Un àlbum
esplèndidament il·lustrat que explica una història
d'extermini. La narradora és una àvia, Siyah Ka'K,
que de noieta va ser rebatejada pels conqueridors amb el nom de
Doña Isabel García Sabato. Va ser donada com a penyora
d'un pacte a un membre de l'expedició conqueridora d'Hernán
Cortés.
Sol Negre és
el nom del cavall que va arribar al nou món dins d'una caravel·la
amb aquest militar. Els sacerdots de la ciutat van oferir sacrificis
humans quan van arribar els soldats a la platja, perquè van
creure que eren déus. El rei Moctezuma decideix aliar-se
amb els estrangers i els deixa entrar a la metròpoli més
gran del món. Els conqueridors queden meravellats de la bellesa,
de les riqueses i l'organització de la ciutat. Siyah Ka'k,
filla del senyor de la ciutat, fa de guia als estrangers, i els
mostra les escalinates dels sacrificis.
Els espanyols
se n'horroritzen. Trenquen estàtues, assassinen els grans
sacerdots i destrueixen les escoles. Imposen el seu únic
déu i la tutela d'un emperador misteriós, Carles V,
i rebategen la ciutat amb el nom de Mèxic. Les làmines
enfoquen tant l'assumpte èpic com el personal.
Pel que fa a
la forma, els dibuixos —de bona factura i composició
elegant— sembla que aturin els gestos dels personatges com
si els captessin en una instantània feta en un estudi, amb
forts contrastos lumínics.
( Lena Paüls, 26 octubre 2009) |

Veure la pàgina del llibre |
LA
BIBLIOTECÀRIA DE BASSORA
UNA HISTÒRIA REAL DE L'IRAQ
Jeanette Winter.
Il.lustracions de l'autora.
Editorial Joventut. Barcelona, 2007.
A partir 7 anys.
Resenya de Lena
Paüls, per la revista CORNABOU
DIGITAL
25 juny 2007 |
La
biblioteca amagada de Bàssora.
La història
que explica aquest àlbum il.lustrat és real. Una història
amb força, ben explicada pel que fa al text i eficaç
pel que fa a les imatges. Els fets van succeir a Bàssora,
una de les ciutats de l'Iraq més fortament castigades per
la invasió de les tropes nord-americanes i els seus exèrcits
aliats.
Alia Muhammad
Baker era la bibliotecària de la Biblioteca Central de Bàssora
i, en veure perillar els llibres, va demanar permís al governador
per traslladar-los en un lloc segur. El governador li ho va denegar
i ella va actuar d'amagat. Així, cada nit s'enduia a casa
seva els llibres més valuosos, carregats al seu cotxe.
Uns dies després,
les oficines del govern es van traslladar a la bilbioteca i l'edifici
anava ple de soldats armats. La guerra arribava a Bàssora
i els funcionaris i els soldats van bandonar la biblioteca. Aleshores,
durant la nit, amb l'ajuda d'amics, veïnat i botiguers van
traslladar els llibres al restaurant d'un veí.
Al cap de nou
dies, les bombes van destruir la biblioteca amb el trenta per cent
de volums que no va a ser a temps de rescatar. Però, tot
i l'incendi, no es van destruir els llibres incunables ni els de
més valor, ni l'esperit de compartir coneixements i el respecte
per la lectura pública.
Després
d'aquella destrucció, Alia va patir un atac de cor i va haver
de ser intervinguda, explica l'autora en una nota al marge de la
història il.lustrada. Però, no va claudicar, i va
organitzar un altre trasllat dels trenta mil llibres més,
per tal de posar-los a resguard, Del restaurant que feia de refugi
a casa seva, amb un camió. La bibliotecària de Bàssora
ha viscut, doncs, amb trenta mil llibres, el setanta per cent dels
volums que hi havia a la Biblioteca Central de Bàssora.
La mateixa autora
ho és també de les il.lustracions, que van més
enllà del text, sobretot pel que fa a la presència
de la guerra: focs creuats, destrucció, corredisses, la por
de la societat civil..., però també mostra la seva
faceta d'observadora i imprimeix a cada làmina un toc poètic,
en un ambient de desesperada supervivència.
L'Alia, la bibliotecària
de Bàssora, espera encara avui amb il.lusió veure
que la reconstrucció de la biblioteca sigui una realitat.
Les notícies que cada dia arriben de l'Iraq, però,
fan creure que el final de la guerra, l'erradicació dels
odis entre diversos sectors de la població, és més
lluny del que sembla. De moment, una part dels beneficis procedents
de la venda d'aquest àlbum il.lustrat es destinen a reparar-ne
el fons malmès.
(Lena Paüls,
25 juny 2007) |
|