Biografia d’HERGÉ
 
Hergé al 1949  

HERGÉ (Brussel·les 1907 - Lovaina 1983)

Georges Remi  comença a dibuixar als marges de les seves llibretes escolars amb només set anys. Bèlgica acaba de ser envaïda pels alemanys, i aquest fet inspira les aventures d’un noi que vol fer les mil i una jugades a l’invasor.

Hergé als cinc anys Amb el seu germà Amb els Boy Scouts
1933
El 1921, Georges Remi s’incorpora als boy-scouts, amb l’esperit de pells roges dels quals s’identifica plenament. Amb ells, Hergé realitza els seus primers viatges d’estiu en campaments a Espanya, Àustria, Suïssa i Itàlia. 
Comença a publicar les seves historietes a la revista Le Boy-Scout (1924), on per primer cop firma amb el pseudònim d’Hergé, format per les inicials del seu nom invertides. Just acabats els estudis secundaris (1925), Georges Remi comença a treballar en el departament de subscripcions del diari Le XX Siècle, mentrestant continua col·laborant a Le Boy-Scout Belge, on publicarà la seva veritable primera sèrie: Totor, cap de la patrulla dels abellots, (1926-1930), que ja anuncia a Tintin en diversos aspectes.

 

El director del diari, Norbert Wallez, anima a Hergé -autodidacte- a llegir, a instruir-se, a il·lustrar-se,  i el converteix  en “noi-per-a-tot”, el que s’ocupa de la composició, la compaginació, de les il·lustracions, retrats, rètols, decoració, plans, targes... Més endavant el pare Wallez li encarrega la realització d’un suplement juvenil del diari: Le Petit Vingtième, que apareixerà per primer cop el 1928.
En un inici, Hergé il·lustra una sèrie amb el text del redactor esportiu del diari, però de seguida decideix produir la seva pròpia sèrie. Així neixen, el 1929, Tintín i Milú. Els tres primers àlbums:Tintín i els soviets, Tintín al Congo i Tintín a Amèrica, aquests  són publicats per Le Petit Vingtième, on al suplement  juvenil, a partir de 1930, apareixeran dos nous personatges, Quique i Flupi.
El 1932, Hergé es casa amb Germaine Kieckiens, secretària de Le XX Siècle.

Xang Xong en 1935 A partir del 1934, Edicions Casterman publica els àlbums de les Aventures de Tintín, que van apareixent regularment fins el 1940. Entre Els cigars del faraó i El Lotus Blau  es produeix un encontre decisiu per Hergé. Coneix qui serà el seu gran amic Xang-Xong-Gen, jove estudiant xinès de Belles Arts a l’Universitat de Lovaina. Aquest l’introdueix a la complexa realitat xinesa i a la seva cultura. El podem reconèixer en el  personatge d’Hergé anomenat “Xang”. A partir d’aleshores, Hergé es documentarà a fons respecte els llocs on ha de viatjar Tintín, i tindrà en compte cada detall.
 
El  1936, amb la petició del semanari  francès Coeurs Viallants, Hergé crea una nova sèrie: Les aventures de Jo, Zette i Jocko, que s’afegeix a les anteriors. Aquest serà un període de gran activitat per al dibuixant, que a més de còmics realitzarà portades de llibres, revistes i nombrosos treballs publicitaris. El maig de 1940, Bèlgica és envaïda per tropes alemanyes. Desapareixen Le Vingtième Siècle i el seu suplement setmanal Le Petit Vingtième.
Hergé en 1933
Hergé amb el seu pare, Alexis Remi
L’octubre del mateix any, Hergé entra com cap redactor del suplement juvenil Soir Jeunesse, del diari Le Soir. Edicions Casterman redueix el número de pàgines dels àlbums de Tintín per les restriccions de paper que comporta la guerra, en canvi es comencen a editar en color, els àlbums antics es comencen a acolorir i s’adapten a un nou format. L’alliberació de Bèlgica arriba el 1944. L’alt comandament militar pren la decisió d’apartar del seu treball tots els periodistes que durant l’ocupació han col·laborat en la redacció de qualsevol diari, independentment de la seva implicació política.

Hergé haurà d’esperar fins el 1946, quan apareix el semanari belga Tintín, per tornar a ressorgir. El 1950 es crea Estudis Hergé, que reunirà una dotzena de col·laboradors, entre ells Bob de Moor, Pierre Jacobs, Baudouin van den Branden, Jacques Martin i Alice Devos.
Al final dels anys cinquanta, Hergé entra en un període de trastorns personals. La seva veritable teràpia la constitueix el seu treball de Tintín al Tibet, que es publica el 1960. Aquest mateix any, Tintín  és portat a la gran pantalla amb El misteri del Toisó d’Or, quatre anys més tard amb Tintín i les taronges blaves.

Al primer congrés del Còmic a Nova York (1972), Hergé rep l’homenatge oficial dels grans il·lustradors americans. Serà el primer dels nombrosos premis que rebrà pel conjunt de la seva obra.
Al parc Wolvendael, a Uccle, Brussel·les, podem trobar la bella estàtua de Tintín i Milú esculpida per Nat Neujean, inaugurada al 1976.

Al 1982 Hergé compleix 75 anys i la Societat Belga d’Astronomia decideix batejar amb el seu nom el planeta descobert el 1953 per l’astrònom Silvain Arend. El planeta Hergé se situa entre Mart i Júpiter.

L’última aventura del famós reporter —Tintín i l’Art Alfa— es va veure truncada per la mort del seu creador, qui havia deixat indicacions precises per à que no continuessin les aventures del seu personatge. Finalment, l’obra fou publicada inacabada tal com Hergé l’havia deixada.
L’obra d’Hergé es caracteritza pel seu traç net i ferm, no canvia ni  trames ni ombres, i té uns decorats molt elaborats. Als seus àlbums, Hergé aboca el que considerava essencial en el seu treball: la  recerca de la perfecció a l’hora de narrar una història, ja que s’expressa amb  molta claredat i és molt  llegible. Tots aquests elements han fet de Tintín un heroi de ficció perfectament enllaçat al seu temps, i a l’actualitat és patrimoni de milions de persones arreu del món.

 Pàgina de Tintín
 Pàgina principal en català
 Pàgina principal en castellà
 Mail