Jacob Grimm (Hanau, 1785 - Berlín, 1863) i Wilhelm Grimm (Hanau, 1786 - Berlín, 1859), cursaren estudis de dret i exerciren de bibliotecaris a Cassel, i més tard, de professors a la universitat de Götingen, d’on foren expulsats per les seves idees lliberals, i a la universitat de Berlín. Investigadors infatigables i observadors atents, emprengueren un treball de recerca de documents sobre els mites i les llegendes heroiques de l’antiga Alemanya,de poesies medievals i de contes populars de tradició oral.
Fruit d’aquesta tasca foren aquests  Contes de Grimm, que tingueren un èxit immediat i ja al seu temps foren traduïts a altres idiomes. Avui són coneguts arreu del mon.
La traducció catalana es de Carles Riba, (1919-1921).

Les il·lustracions son de Arthur Rackham, un dels artistes més emblemàtics de l’Edat d’Or de la il·lustració de llibres infantils. El seu talent per al dibuix, especialment de temes fantàstics es manifestà quan era molt jove. Es va convertir en artista professional als 25 anys: es dedicava a la caricatura de polítics famosos, artistes i membres de la família reial.
Obtingué els primers èxits com a il·lustrador de llibres infantils a partir de 1899 amb Contes de Shakespeare, Els viatges de Gulliver, i al 1900 amb Contes de Grimm. La fama internacional arribà amb la il·lustració de contes com Alícia en terra de meravelles, Peter Pan o El vent als salzes. Al 1931 veieren la llum El llibre de les fades, i al 1933, una de les seves obres preferides, Contes d´Andersen, ambdues publicades per Editorial Joventut.